Bon dia Minicibers!!!!!
Hui és un dia d'eixos que tinc una mica d'enyorança, enyoro el no estar al meu poble i poder contemplar una de les estampes més boniques que em venen a la memòria : Despertar i veure una Vilafranca tota nevadeta.
Quan jo era xicoteta tots els xiquets/es del poble ho esperàvem entussiasmadament i quant açò passava, ja teníem els sacs de plàstic preparats que feien de trineu per tirar-nos per eixes costeres empinades...
Hores i hores per eixos carrers, en busca de les pendents més pronunciades per tal d'agafar la màxima velocitat.
En acabar, quan ja no podíem aguantar el fred, ens n'anàvem cap a casa i allí t'esperava la teua mare amb un bon tassó de llet ben calenteta per reanimar-te i la bossa d'aigua calenta per a retornar uns peus banyats i a punt d'estar congelats. OSTRES, QUINS RECORDS!!!!
Hui, gràcies a la meua gent, que encara té la sort de gaudir d'aquests moments, puc compartir amb tots vosaltres unes imatges precioses on podeu comprendre una mica totes aquestes vivències que en un moment us he contat..
Bé, espere que us agraden i com diu una molt bona amiga meua:
BESETS NEVADETS!!!!!!!!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada