On dimarts, 21 de gener del 2014 1 comentaris

Què passa Minicibers!!!!
Esta vegada en el taller de les professions hem comptat amb els papàs de la nostra amiga Laura.


Laura acompanyada pels seus papàs.-


  Amb ells, a part d'aprendre coses noves, hem disfrutat d'allò més amb...

Millor us ho contem poc a poc i amb imatges, us sembla bé?

                                                                 

Començarem per la mamà de Laura, Esperanza, ella és infermera i treballa a l'hospital de "La Plana" en l'àrea de quiròfans.     
Esperanza amb l'ajuda de la seva família ens ha explicat en què consistia la seva feina i quines eren les seues rutines del dia a dia.
El primer que ens ha explicat ha segut la seva indumentària.

Laura fa de model.-
Seguidament ens ha mostrat la taula d' instruments que ells necessiten per a treballar : tisores, pinzes,...

Preparant els instruments per a la intervenció .-





Al papà de Laura, Jose Luis, a meitat de la classe, li ha agafat un mareig i menys mal que estava Esperanza per poder atendre'l.
 El primer que ha fet ha segut prendre-li la tensió amb l' esfingomanometre , aparell que serveix per a medir la tensió.
 Presa de la tensió.-
   Com que simplement era un mareig per la calor, li hem donat un gotet d'aigua i hem continuat l'exposició...
A continuació Esperanza ens ha mostrat un Fonendoscopi , que no és una altra cosa que un aparell per a auscultar el cor.    
Els xiquets han pogut comprobar com batega el seu coret de fort.

Íker escolta com batega el seu cor.-

 Per últim, Esperanza ens ha mostrat algunes imatges d'ella en quiròfan...


Jeringa


113




                        
 Ara li toca ja el torn a Jose Luis, ell és mestre de música.    

 Amb Jose Luis hem pogut experimentar per un ratet, la sensació de ser mestre d'orquestra . 
Ell ens ha donat unes petites directrius de com fer-lo.



Júlia fent de directora.
Laura dirigint.-

Elsa exercint de mestra de música.

Una part de la intervenció l' ha dedicada a composar  una peça de música amb els únics instruments que teniem : les taules i el nostre cos.

 I ja per últim tots els xiquets i xiquetes han pogut desmelenar-se ballant, tan sols tenien que mirar a la pantalla per a seguir els passos.



 Des d'aci tan sols ens queda donar-vos les gràcies per compartir amb nosaltres la vostra professió i fer-nos passar una bonica vesprada de divendres.







 

1 comentaris:

Unknown ha dit...

Hola, soc Laura i els papas. Ens ha agradat molt el reportatge. Ens ho vam passar molt bé aquell dia i moltes gràcies per tot Dolo.

Publica un comentari a l'entrada

Cute Pink Kaoani